| Liste Articles: [0-A] [A-C] [C-F] [F-J] [J-M] [M-P] [P-S] [S-Z] | Liste Catégories | Une page au hasard | Pages liées | ||||||
Le romanche est l'une des quatre langues officielles de la Suisse
depuis le 20 février 1938. Il est parlé uniquement dans le canton des Grisons. Son
usage étant en régression, des craintes se portent sur l'avenir de cette langue. Une forme unifiée de la langue existe sous le
nom de « Rumantsch grischun ».
| Romanche (Rumantsch) | |
|---|---|
| Parlé en : | Suisse |
| Région : | canton des Grisons |
| Total de locuteurs : | 60'816 (2000) |
| Classement : | Pas dans le top 100 |
| Classification par famille : | indo-européen
|
| Statut Officiel | |
| Langue officielle de : | Suisse |
| Régi par : | |
| Codes de langue | |
| ISO 639-1 | rm |
| ISO 639-2 | roh |
| SIL | RHE |
| Sommaire |
|
|
C'est une langue romane, du groupe rhéto-roman, et donc proche du ladin et du frioulan.
Le romanche est une langue officielle de la Suisse.
Le romanche possède plusieurs dialectes :
| Mot | Traduction (ladin vallader) | Prononciation standard |
|---|---|---|
| terre | terra | |
| ciel | tschêl | |
| eau | aua | |
| feu | fö | |
| homme | hom | |
| femme | duonna | |
| manger | mangiar | |
| boire | baiver | |
| grand | grond | |
| petit | pitschen | |
| nuit | not | |
| jour | di |
| Français | Sursilvan | Sutsilvan | Surmiran | Puter | Vallader | Rumantsch Grischun |
|---|---|---|---|---|---|---|
| or | aur | or | or | or | or,aur,ar | aur |
| dure | dir | dir | deir | dür | dür | dir |
| œil | egl | îl | îgl | ögl | ögl | egl |
| léger | lev | leav | lev | liger | leiv | lev |
| trois | trais | tres | treis | trais | trais | trais |
| neige | neiv | nev | neiv | naiv | naiv | naiv |
| roue | roda | roda | roda | rouda | rouda | roda |
| fromage | caschiel | caschiel | caschiel | chaschöl | chaschöl | chaschiel |
| maison | casa | tgeasa | tgesa | chesa | chasa | chasa |
| chien | tgaun | tgàn | tgang | chaun | chan | chaun |
| jambe | comba | tgomba | tgomma | chamma | chomma | chomma |
| poule | gaglina | gagliegna | gagligna | gillina | giallina | giaglina |
| chat | gat | giat | giat | giat | giat | giat |
| tout | tut | tut | tot | tuot | tuot | tut |
| forme | fuorma | furma | furma | fuorma | fuorma | furma |
| je (moi) | jeu | jou | ja | eau | eu | jau |
Le début, simplifié, du corbeau et du renard, dans les différents dialectes, en italien et en français
L'uolp era puspei inagada fomentada. Cheu ha ella viu sin in pegn in tgaper che teneva in toc caschiel en siu bec. Quei gustass a mi, ha ella tertgau, ed ha clamau al tgaper: « Tgei bi che ti eis! Sche tiu cant ei aschi bials sco tia cumparsa, lu eis ti il pli bi utschi da tuts ».
La vualp eara puspe egn'eada fumantada. Qua à ella vieu sen egn pegn egn corv ca taneva egn toc caschiel ainten sieus pecel. Quegl gustass a mei, à ella tartgieu, ed ha clamo agli corv: « Tge beal ca tei es! Scha tieus tgànt e aschi beal sco tia pareta, alura es tei igl ple beal utschi da tuts ».
La golp era puspe eneda famantada. Cò ò ella via sen en pegn en corv tgi tigniva en toc caschiel an sies pecal. Chegl am gustess, ò ella panso, ed ò clamo agl corv: « Tge bel tgi te ist! Schi ties cant è schi bel scu tia parentscha, alloura ist te igl pli bel utschel da tots ».
La vuolp d'eira darcho üna vouta famanteda. Cò ho'la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün töch chaschöl in sieu pical. Que am gustess, ho'la penso, ed ho clamo al corv: « Che bel cha tü est! Scha tieu chaunt es uschè bel scu tia apparentscha, alura est tü il pü bel utschè da tuots ».
La vuolp d'eira darcheu üna jada fomantada. Qua ha'la vis sün ün pin ün corv chi tgnaiva ün toc chaschöl in seis pical. Quai am gustess, ha'la pensà, ed ha clomà al corv: « Che bel cha tü est! Scha teis chant es uschè bel sco tia apparentscha, lura est tü il plü bel utschè da tuots ».
La vulp era puspè ina giada fomentada. Qua ha ella vis sin in pign in corv che tegneva in toc chaschiel en ses pichel. Quai ma gustass, ha ella pensà, ed ha clamà al corv: « Tge bel che ti es! Sche tes chant è uschè bel sco tia parita, lura es ti il pli bel utschè da tuts ».
La volpe era nuovamente affamata. Vide un corvo posato su un pino con un pezzo di formaggio nel becco. Come lo gu pensò la volpe e disse al corvo: « Come sei bello! Se il tuo canto è così bello come il tuo aspetto, allora sei il più bello fra gli uccelli ».
Le renard était à nouveau affamé. Il vit un corbeau sur un sapin, qui tenait en son bec un morceau de fromage. Cela me semble bon, pensa le renard et il dit au corbeau: « Comme tu es beau! Si ton chant est aussi beau que ton apparence, alors tu es le plus beau de tous les oiseaux »
Catégories: Langue | Langue flexionnelle | Langue SVO | Langue indo-européenne | Langue romane | Langue rétho-romane


